Hi ha centenars de blogs i webs específiques que parlen de Barcelona com una de les ciutats més interessants del món per l'enorme quantitat de fites arquitectòniques, tant clàssics com contemporanis que estan dispersos per la ciutat, i que fan de cada barri un indret especial.
La relació de Barcelona amb l'arquitectura es remonta des de l'edat clàssica, i una mostra d'això són les columnes del temple d'August, a l'oficina del Centre Excursionista de Catalunya, una de les sorpreses que Barcelona amaga al turista habitual.
Sí bé és cert que de l'època romana se´n conserven pocs testimonis, si parlem de l´Edat Mitjana, tot canvia.
D'aquesta època són molts edificis gòtics de la ciutat, amb la conseqüent polèmica existent de si el gòtic que veiem avui dia és el veritable estil gòtic d´aleshores.
Edificis com la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, i la Basílica de Santa Maria del Mar, són exponents d'edificacions religioses de l'època que són testimonis del millor del gòtic català.
Entre altres obres medievals, la ciutat té l'església de Santa Maria del Pi o les Drassanes Reials, sent aquest últim edifici un gran exemple d'una nau gòtica d'ús civil a Europa
Entre els edificis civils de l'època medieval de la ciutat, trobem el saló del Tinell, el Palau del Lloctinent, o el Palau de la Generalitat de Catalunya.
Amb l´impossibilitat de seguir creixent a causa de les muralles, Barcelona es queda després de l'època medieval sense espai per a noves construccions, situació que es veu resolta per la desamortització de l'església, que va permetre construir noves estructures en ferro com el Mercat de la Boqueria.
Amb l'arribada de nou d'una època esplendorosa en el comerç, la ciutat abandona les muralles i es comencen a construir tot tipus d'edificis singulars com el Palau de la Música Catalana, dissenyat en estil modernista per Lluís Domènech i Montaner i inaugurat el 1908.
Aquesta tendència que inaugura al Palau de la Música Catalana, la prossegueixen edificis eminents com l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa Macaya de Josep Puig i Cadafalch; però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí.
L'obra més rellevant d'aquest arquitecte el Temple Expiatori de la Sagrada Família, una obra extremadament complexa que no es va finalitzar a la mort de l'arquitecte i que a dia d'avui es construeix i finança amb les entrades dels visitants, i està previst acabar-la en 2020 -. Altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també anomenada La Pedrera, i la Casa Batlló.
Quan busquem fites d'arquitectura contemporània, la ciutat de Barcelona també té molt a dir. Sobretot és interessant ressenyar el Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, la Fundació Joan Miró o totes les obres que es van desenvolupar per als Jocs Olímpics de 1992, moment en el qual la ciutat torna a experimentar grans transformacions a nivell urbanístic i adquireix edificis tan notables com el Palau Sant Jordi, la Torre de Collserola de Norman Foster i la Torre de Comunicacions de Montjuïc de Santiago Calatrava.
Després d'aquesta etapa olímpica, la ciutat incorpora edificis com Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel i l'Edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron.
Finalment, per acabar aquest repàs de fites interessants de l'arquitectura a la ciutat cal destacar que el 1999 es produeix una fita ressenyable i és que Barcelona va ser premiada pel Reial Institut d'Arquitectes Britànics amb la Medalla d'Or del RIBA, un guardó que s´ atorga a arquitectes pel conjunt de la seva obra, i que per primera i de moment única vegada, ha estat atorgat a una ciutat i no a un arquitecte individual.
En qualsevol cas, la ciutat de Barcelona sempre ha fet gala d'una dilatada trajectòria en urbanisme i disseny, que ha impregnat tots els barris de la ciutat i fa que cada barri tingui la seva singularitat, el que la fa una ciutat molt interessant per a l'inversor , ja que hi ha possibilitat de tenir immobles en multitud de localitzacions molt interessants.