D'aquest percentatge, el 19% correspon als britànics, tot i que la seva presència hagi caigut en 6 punts des de l'últim trimestre del 2015 a causa de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (Brexit), d'acord a xifres de l'Anuari Immobiliari 2016 del Col·legi de Registradors.
No obstant això, aquesta nacionalitat continua tenint el major pes sobre aquestes operacions i la caiguda de 6 punts s'ha vist compensada en el total de la demanda estrangera per l'augment de les compres per inversors francesos o belgues.
Beatriz Corredor Sierra, directora de relacions institucionals i exministra socialista, ha detallat durant la presentació de l'informe que "la demanda estrangera es manté amb un bon comportament en els últims anys, aconseguint en 2016 un pes màxim històric, consolidant així una 'notable fortalesa' ", segons cita l'agència de notícies Europa Press.
L'estudi indica que els espanyols van realitzar 86,75% del totes les operacions. Així, les transaccions totals, tant de nacionals com d'estrangers van patir una alça de 14%, registrant 403.743 operacions.
Els preus dels habitatges van reportar un increment del 5,7% (6,6% el 2016). En els últims tres anys, el valor dels habitatges ha repuntat un 13,3% des dels mínims de 2013. Malgrat aquest increment, encara es troben 25% per sota dels màxims registrats en el "boom" immobiliari.
En comunitats autònomes, els estrangers encapçalen la compra d'habitatge a les illes, de manera que compren un terç dels habitatges a les Balears i les Canàries. Al contrari, Galícia i Extremadura són les comunitats per les que menys s'inclinen els estrangers.
Els espanyols van triar Galícia, Astúries i Extremadura com les principals comunitats on realitzar les seves operacions de compravenda, al contrari de les Balears, Canàries i la Comunitat Valenciana que són les comunitats que menys transaccions d'espanyols van registrar el 2016.